Bloc de l'assignatura de Català de l'IES Miquel Crusafont i Pairó de Sabadell. I si algú s'hi apunta, millor!

dilluns, 18 de maig de 2009

Comentari - "Testament mural" (V. A. Estellés)

COMENTARI DE TEXT
"Testament mural"


...de la mellor que mai vestís camisa.
Jordi de Sant Jordi.

El teu nom i el meu nom, escrits en la paret,
en aquella paret plena de cors i rúbriques,
en aquella paret de voluntats darreres,
mentre s'agonitzava de l'amor o la pena;
en aquella paret de la fosca escaleta,
entre paraules tendres i paraules obscenes,
paraules que parlaven d'un amor invencible,
paraules que parlaven d'un record de carn viva,
paraules que evocaven les nits de gaudi i pètals,
i la pornografia delirant d'uns dibuixos,
en una convivència que m'agrada pensar.
En aquella paret suada dels amants,
amarada d'amors com un dur matalàs,
en aquella paret de friccions ardentes.
El teu nom i el meu nom feroçment enllaçats
quan també s'enllaçaven les nostres cames, fosca
escaleta que evoque i que no diré on és,
encara que em torturen, encara que em degollen.
El teu nom i el meu nom, ardents, en un arrap
sobre els algeps suats de la paret aquella.
El teu nom i el meu nom arrapats amb les ungles,
arrapats en la bruta paret de l'escaleta,
amb una voluntat de viure, de perviure,
amb una agonitzant cal.ligrafia dura,
entre coses obscenes i coses delicades,
exclamacions brutals d'un sexe poderós,
notacions ingènues de quadern escolar,
notes sobre la marxa dels esdeveniments,
aquell luxe d'autògrafs autèntics i primaris.
El teu nom i el meu nom, més que escrits, arrapats,
aquell amor, l'amor, amor d'ungles i dents.


Vicent Andrés Estellés, nascut l’any 1924 a l’Horta (València), destaca per ser considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània. Tot i que va endinsar-se en el món de la literatura quan encara era molt jove, en els seus inicis va decantar-se pel teatre, però finalment, entre el 1935-36 va començar a escriure poesia. La característica principal de les seves obres és la quotidianitat relacionada amb el poble, l’intent de plasmar de forma lírica la realitat que envolta el poeta, per tal de poder universalitzar-la, i a més, reflectir el seu tret més característic: el to combatiu de les seves paraules: “Feia segles que, al País Valencià, no es feia sentir, en poesia, una veu tan intensa i tan potent” (Joan Fuster).
D’entre totes les seves composicions, una de les més importants és Ciutat a cau d’orella (1953), el primer dels quatre poemaris editats entre els anys seixanta i setanta, encara que sens dubte, el més rellevant és El llibre de meravelles (1971), gràcies al qual Vicent Andrés Estellés va esdevenir símbol del País Valencià. En ell, centrant-nos més concretament en el poema “Testament mural”, podem observar tot un seguit de trets significatius en l’obra.
Per començar cal destacar el títol del poema, “Testament mural”, en el qual hi podem veure reflectida la necessitat per part del poeta d’escriure per tal de deixar testimoniatge de les seves experiències, tret que està estretament lligat al fet d’haver-se dedicat al periodisme des de l’any 48 fins el 78 i que afecta fortament la seva literatura, fent- la adoptar, d’aquesta manera, una influència més característica de la crònica que de la poesia. Per una altra banda, el fet que Estellés utilitzi la paraula “Testament” en el títol ens indica la rellevància que té per al poeta la temàtica de la mort, aspecte que va marcar la seva vida des de la infantesa (amb la mort del seu avi i d’un oncle, i anys després, amb la mort de la seva filla), i que podem relacionar amb la Guerra Civil espanyola, moment històric que li va tocar viure al valència en primera persona quan tan sols tenia 12 anys.
Per una altra banda, cal donar importància a la citació que encapçala el poema: “...de la mellor que mai vestís camisa”. Aquesta correspon al clàssic valencià Jordi de Sant Jordi, i tracta l’amor de lluny; és un homenatge a l’estimada de la qual el poeta s’ha vist obligat a separar-se, motiu pel qual està trist i melangiós. Vicent Andrés Estellés escull aquest vers per tal de presentar el seu poema perquè aquest recull una gran concentració dels motius temàtics que s’expressen al llarg de la composició de Jordi de Sant Jordi. El poeta valencià no pren la poesia de Jordi de Sant Jordi com a referència, sinó que tan sols es basa en la temàtica que el poeta clàssic utilitza, i es limita a modificar-la segons els seus gustos i interessos literaris.
Pel que fa a la temàtica doncs, podríem relacionar el poema principalment amb el record de l’amor salvatge, el desig, l’erotisme i la sexualitat, temes representatius pel que fa a la poesia estellesiana. Així com en diversos dels poemes de l’autor els podem veure reflectits en les descripcions constant d’imatges sensorials relacionades amb la sensualitat, en aquest cas Estellés ens els presenta de diferent manera, ja que utilitza l’eina més característica d’un poeta per tal de reflectir les seves experiències: la paraula. Vicent Andrés Estellés pren una paret com a element més important i al voltant del qual gira tot el poema, ja que aquesta realitza la funció de testimoniatge, és a dir de “mural”:”arrapats en la bruta paret de l’escaleta,/amb una voluntat de viure, de perviure...”. A partir de les paraules escrites que trobem en aquesta paret se’ns mostra detalladament la realitat viscuda, el pas del temps, que se centra principalment en el record melangiós de trobades amoroses que estan, per tant, estretament relacionades amb la joventut:”notes ingènues de quadern escolar,/ nota sobre la marxa dels esdeveniments”. La paret de l’escaleta, espai d’allò més quotidià, ha estat l’únic testimoni de l’amor viscut pel jo poètic, per aquest motiu recull fins i tot allò més íntim, més instintiu: ”paraules que parlaven d’un record de carn viva,/ paraules que evocaven les nits de gaudi i pètals,/ i la pornografia delirant d’uns dibuixos; En aquella paret suada dels amants,/ amarada d’amors com un dur matalàs,/ en aquella paret de friccions ardents”. A més a més, el poeta valencià utilitza repetides vegades el vers “el teu nom i el meu nom” per tal que els protagonistes de les vivències passin a formar part del “mural” de la seva vida, (ja que el nom d’un individu és la paraula que li dóna identitat) encara que no ho fa de forma específica per tal de poder universalitzar-los: “El teu nom i el meu nom, escrits en la paret,/ en aquella paret plena de cors i rúbriques”. Tanmateix, aquesta exaltació de la joventut, també pot portar-nos a relacionar el poema amb el tema de la mort, com hem dit anteriorment, ja que el jo poètic fa referència al passat des del present, és a dir, recorda, fet que li fa veure cada cop més llunyana l’esplendor passada i més proper el final dels seus dies.
Quant al llenguatge, podem apreciar clarament un tret rellevant de Vicent Andrés Estellés: la utilització de dialectalismes, donat al fet de pertànyer al País Valencià: ”evoque; gaudi; torturen; degollen”. A més a més també cal destacar el predomini d’adjectivació al llarg de tot el poema, tret característic en l’obrà del poeta valencià, proporcionant-li d’aquesta manera una gran riquesa lèxica a la seva obra: “voluntats darreres; fosca escaleta; paraules tendres; paraules obscenes; pornografia delirant; bruta paret; friccions ardents; cal·ligrafia dura; sexe poderós; notacions ingènues; autògrafs autèntics i primaris”.
Vicent Andrés Estellés al llarg de tot el poema “Testament mural” utilitza un gran nombre de recursos estilístics, entre els quals, els que més destaquen són els següents:
En primer lloc, cal donar importància a diferents anàfores que realitza l’autor per tal de donar rellevància als elements principals i al voltant dels qual gira el poema, ja que són els utilitzats per Estellés per tal de deixar constància de la seva experiència: la paret i les paraules: ”en aquella paret plena de cors i rúbriques,/ en aquella paret de voluntats darreres; en aquella paret de la fosca escaleta”; “paraules que parlaven d’un amor invencible,/ paraules que parlaven d’un amor de carn viva/ paraules que evocaven les nits de gaudi i pètals”.
Una altra forma retòrica destacada és l’antítesi, a través de la qual el poeta ens mostra a través de paraules completament contràries, que la paret ha estat testimoni tant de les escenes més tendres, com de les més salvatges i eròtiques: “entre paraules tendres i paraules obscenes”. També hi podem observar una comparació, que és utilitzada per tal de comparar la paret amb un llit, ja que aquesta ha recollit al llarg del temps les escenes amoroses dels dos amants, accions que normalment solen donar-se en un matalàs: “En aquella paret suada dels amants,/ amarada d’amors com un dur matalàs”. Per últim, també podem trobar una repetició al final del poema per tal d’emfatitzar i donar força al sentit de la paraula amor, ja que és el que el jo poètic més enyora perquè per a ell ara tan sols forma part del record: “aquell amor, l’amor, amor d’ungles i dents”.
Pel que fa a la mètrica, el poema està format per 31 versos alexandrins amb cesura després de la sisena síl·laba que divideix cada vers en dos hemistiquis. La rima és lliure i es combina la rima femenina i la rima masculina.
Així doncs, podem observar com Vicent Andrés Estellés, tot i composar una poesia clarament íntima i quotidiana, aconsegueix gràcies a aquest mateix motiu, universalitzar la seva obra, i arribar a un col·lectiu molt més ampli, assolint d’aquesta manera el seu major èxit, a partir del qual va rebre la consideració de símbol del País Valencià.
Laura Paré
1r de batxillerat

1 comentari:

Andrea ha dit...

estaba haciendo un trabajo sobre Estellés y me ha servido de mucha ayuda, gracias.