Bloc de l'assignatura de Català de l'IES Miquel Crusafont i Pairó de Sabadell. I si algú s'hi apunta, millor!

dimarts, 29 d’abril del 2008

Passat Sant Jordi...

Bé, ja hem deixat enrere Sant Jordi. Com sempre, els de lletres tenim una feinada de por, els dies abans de tan estimada jornada. Tal com heu pogut comprovar en aquest bloc, enguany m'he decidit pels vídeos; poemes musicats per cantautors catalans o grups de casa nostra. I alumnes i professors fent-ne el playback i la coreografia. Quins cracs, tu! Hem hagut de trobar momentets fora d'hores de classe per fer-los, però hi ha hagut un munt de col·laboracions i, al final, tot a punt! La companya de departament (tot i que de llengua castellana) també ha tret forces d'on no n'hi havia i ha preparat una representació poètica al·lucinant. Des d'aquí el meu reconeixement, també.
Bé, en realitat només volia aconseguir transmetre una mica allò que sento en la diada de Sant Jordi (una mica més enllà dels llibres i les roses) i donar les gràcies a tothom qui m'ha ajudat a dur-ho endavant.

Salut!

dilluns, 28 d’abril del 2008

El veí prohibit

EL VEÍ PROHIBIT
-XAVIER BERTRAN-

Els nous veïns de la Iria no semblen gaire sociables: gairebé no tenen tractes amb ningú del poble i no reben visites. Això esperona la curiositat de la Iria i el seu esperit aventurer. Però el que comença amb un joc aviat es converteix en un autèntic misteri i una terrible realitat.

Mil anys de contes de la natura

MIL ANYS DE CONTES DE LA NATURA

En aquest llibre trobem històries de boscos i de muntanyes, de rius i d'animals, d'estels i de la lluna, del vent, del mar, de la neu… Els arbres parlen, les muntanyes es belluguen, el sol es casa amb la lluna…
Mil anys de contes de la natura són històries d'abans, d'ara i de sempre per a tots els nens i nenes d'avui.

La casa de les acàcies

LA CASA DE LES ACÀCIES
-MERCÈ CANELA-

Fa un any que en Marcel i la seva mare viuen a Orzac, a la caseta delsafores del poble que els va deixar la tia Rose quan va morir. A en Marcelli agrada molt aquell poble situat al peu d'una muntanya que en realitatés un volcà apagat, però hi ha una cosa que li costa molt: fer amics nous.I ara que han començat les vacances es troba sol i no sap amb qui sortir.Li agradaria poder anar amb en René i la seva colla, però no li han ditres. La mare ja li pot anar dient que no ha d'esperar sempre que siguinels altres els qui el vagin a buscar. Ella no ho entén: no és pas tan senzill.¿I si hi va i li diuen que no el volen? O si li diuen que sí, però no li fan nicas? Llavors encara serà pitjor.Per sort, hi ha dues coses que l'ajuden a passar l'estona: la biblioteca dela tia Rose, que està plena de llibres fins dalt, i la Casa de les Acàcies, unacasa antiga que hi ha a prop de la seva, amb una gran avinguda vorejadad'acàcies i un jardí immens, que el té fascinat. Perquè ell, quan siguigran, vol ser jardiner. La casa sempre està tancada, fa anys que no hi viuningú, i el jardí està abandonat. En Marcel ho sap molt bé, perquè hatrobat un lloc per on ficar-s'hi. És el seu gran secret.Un dia, però, mentre està enfilat en un arbre prop de l'entrada, té ungran ensurt: la reixa s'obre i apareix un cotxe... A partir d'aquellmoment, les coses es complicaran: la Casa de les Acàcies estarà en perilli la vida d'una persona també.En Marcel es trobarà embolicat en tot plegat. Per sort, podrà compartirel seu secret amb algú.

dissabte, 26 d’abril del 2008

Senzillament, pots dir-me Súper

SENZILLAMENT, POTS DIR-ME SÚPER
-R. ZIEGEL-
En Walter és un jove ple d'imaginació i amb problemes per comunicar-se. Ni tan sols a la seva amiga Berta no li diu d'on ve ni on té el pare. I segur que la notícia no s'hauria esbombat mai si no hagués estat per l'embolic aquell del segrest de la policia. Al cap del temps, perquè se sàpiga la veritat, en Walter escriurà tota la història: des del principi, quan va passar allò dels videos, fins al final, quan tots els diaris van publicar la seva foto

2n ESO - "Jols" de Sapo

divendres, 25 d’abril del 2008

dijous, 24 d’abril del 2008

dilluns, 21 d’abril del 2008

Narracions extraordinàries

NARRACIONS EXTRAORDINÀRIES
-EDGAR ALLAN POE-

L'obra d'Edgar Allan Poe, reflecteix corrents romàntics i de terror, té unes vuit narracions- La màscara de la mort vermella, El pou i el pèndol, L'enterrament prematur, El cor delator, El barril d'amontillat, El gat negre, El cas del senyor Valdemar i Hop-Frog. S'aprècia la destressa de l'autor en el tractament del terror, què destaca per una combinació de lógica i d'al·lucinacions, realistes i misterioses. L'interès que interpreta pel món sobrenatural i fantàstic, són els principals elements que componen la seva literatura de terror.

El llibre de l'hivern

EL LLIBRE DE L'HIVERN
-FRANCESC MIRALLES-

En Joel, un noi de Bellvitge de setze anys, no pensa en altra cosa que en fugir de casa seva per voltar pel món. Arribat el moment, s'atura uns dies al poble del seu besavi, un llogarret dels Pirineus habitat per un munt de personatges estranys. Un d'ells, l'Agustí, li demanarà ajut per cercar El llibre de l'hivern, una obra maleïda amagada pel seu avantpassat molt important per a la humanitat. Però abans no ho pugui decidir, una tempesta de neu deixa el poble on són aïllat.

Tirant lo Blanc

TIRANT LO BLANC
-JOANOT MARTORELL-
Tirant lo blanc és una novel·la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor d'aquest cavaller. L'ideal és alliberar Constantinoble del setge dels turcs, expressa l'ideal del cavaller amb una mentalitat plenament medieval, cortesana militar, eròtica, psicològica, etc.
Pel seu to versemblant i creïble la fa diferent a les novel·les d'aquella època i inaugura una nova manera de reflectir al món cavalleresc. Argument variat i ric en registres.
La novel·la comença amb una carta adreçada al rei Fernando de Portugal, immediatament ve un pròleg que constitueix en una exaltació en l'ordre de cavalleria i que proposa a Tirant com a model de cavaller.
La novel·la està narrada en tercera persona per un narrador discret, encara que també apareix un altre narrador.

Triangles mortals o la sala dels difunts

TRIANGLES MORTALS O LA SALA DELS DIFUNTS
-OLGA XIRINACHS-
Jeroni Escalè, pintor avantguardista obsessionat per les formes triangulars, hereta un vell casalot a Montredós. Decideix instal·lar-s'hi amb la seva companya Marina i habilitar-hi el seu estudi. La gent del poble explica històries estranyes d'aquells paratges. A l'interior d'una cova hi descobreix sis mòmies sepultades en forma de triangle. Comença a investigar. A la paret de l'estudi hi apareixen els rostres dels morts.

Ostres tu, quin cacau!

OSTRES TU, QUIN CACAU!
-MAITE CARRANZA-


La Laia, en Roger i la seva àvia estan fins als nassos de tothom, a casa seva i a l'escola els posen el cap com un timbal. Un dia toquen el dos, disposats a passar-s'ho pipa. Però de vegades les coses es compliquen i s'organitza cada cacau... Temes: Tercera edat, amistat, aventures, anhels adolescents.

Les claus de vidre

LES CLAUS DE VIDRE
-JAUME FUSTER-

Rere una de les obres cabdals de la novel·la negra, La clau de vidre de Dashiell Hammett, jaume Fuster ret un particular homentge a un dels pares del gènere. En aquest volum trobareu disset claus de vidre per resoldre disset enigmes plantejats per l’autor, amb un únic element comú. El detectiu Lluís Arquer, un detectiu peculiar, un perdiguer que fuma en pipa i és un amant apassionat de la música clàssica.
Atreviu-vos a descobrir el culpable o el mòbil de cada història a través de la deducció.

dijous, 17 d’abril del 2008

dimarts, 8 d’abril del 2008

Postdata: t'estimo (per a 4t d'ESO)

POSTDATA: T'ESTIMO
-CECILINA AHERN-
La Holly i en Gerry són una parella perfecta. Parella des de l'institut, s'estimen com si no poguessin viure l'un sense l'altre. Fins que un dia passa l'impensable: ell contreu una greu malaltia i mor. A la Holly li sembla que la vida ja no té sentit, però al cap de poc temps rep un misteriós paquet i en obrir-lo descobreix que, abans de morir, en Gerry li ha deixat unes cartes, una per a cada mes, amb instruccions sobre coses que ha de fer per sortir-se'n. Totes les cartes tenen com a signatura «Postdata: t'estimo».

diumenge, 6 d’abril del 2008

El diari de Zlata

EL DIARI DE ZLATA
-ZLATA FILIPOVIC-

Zlata té onze anys, viu a Sarajevo i escriu un diari on explica les coses que fa, que descobreix… La guerra esclata a l’exlugoslàvia i el seu diari deixa de ser com els altres de les noies de la seva edat.
Ara és un diari de la por, el sofriment, els bombardejos, el viure sense electricitat, aigua o menjar.
Ara que els conflictes a l’exlugoslàvia sembla que no tinguin solució darrere de negociacions que no s’acaben mai, El diari de Zlata ens obliga a sentir el sofriment de tot un poble i la vergonya i la impotència de no saber què fer davant d’un drama que ens toca molt de prop.