Bloc de l'assignatura de Català de l'IES Miquel Crusafont i Pairó de Sabadell. I si algú s'hi apunta, millor!

dilluns, 7 de juny del 2010

Felip Marlot i les joies

FELIP MARLOT I LES JOIES
-JOAQUIM CARBÓ-

Felip Marlot, el dedectiu privat, treballa en un cas de desaparició de joies. Un cas senzill a primera vista, perquè la noia de la neteja de la joIerIa La Pedra Fina ha llençat, per error, les joies a les escombraries: només cal regirar l’abocador del Garraf i llestos! Per fer-ho, Felip Marlot utilitza els serveis d’un antic lladre i les seves secretàries, dues grases esplèndides. Però la cosa es complica quan, después de ser recuperades, es descobreix que les joies són falses.

Finis mundi

FINIS MUNDI
-LAURA GALLEGO GARCÍA-

El món s’acaba. Només falten tres anys. I sembla que l’únic que ho sap es en Michel, que, empès per unes misterioses revelacions, està disposat a impedir-ho. Però tot sol no pot. Hi haurà algú que no el prengui per boig i estigui disposat a fer-li costat?

Bèsties fantàstiques i on trobar-les

BÈSTIES FANTÀSTIQUES I ON TROBAR-LES
-ERNEST SALAMÀNDRIE-

Bèsties fantàstiques i on trobar-les és un llibre que trobaríeu en gairebé qualsevol casa de mags del país. Ara, per breu període de temps, els muggles també teniu l’oportunitat de descobrir on viu l’unicorn, què ens diu el Departament per a la Regulació i el Control d’Éssers Màgics sobre l’acromàntula, o quina diferència hi ha entre un Knarl i un eriçó.


Els beneficis procedents de la venda d’aquest llibre seran destinats a Comic Relief, una ONG que utilitza el riure per combatre la pobresa, la desigualtat i la injustícia arreu del món. I això vol dir que el euros o les pessetes que pagueu per aquest fantàstic manual obraran meravelles que cap bruixot no seria mai capaç de fer ni desfer. Si creus que tot això que et dic no t’acaba de convèncer per comprar aquest llibre, només et desitjo que et trobis algun bruixot passavolant i caritatiu si mai t’ataca una mantícora.

Mons paral·lels

MONS PARAL·LELS
-MONTSERRAT GALÍCIA-


Un recull de contes que parla de mons llunyans en l'espai i el temps,
i de formes de vida ben diferents a la nostra... O potser no tant.
Perquè allà, com aquí, viuen sotmesos a l'atzar i ales contradiccions
de sentiments tan potents com l'amor o l'odi.

dilluns, 31 de maig del 2010

Un altre final per a Les cartes d'Hèrcules Poirot (Yousra, Andreea i Evelin)

Capítol:5




( Sala d'estar del balneari, en Mossèn acusa al senyor Estevill d'haver-li disparat.)

Mossèn:Ell és qui m’ha disparat!

Estevill: Aquest home menteix o està boig! Jo en aquell moment estava a dalt.

Poirot: Calma si us plau. Tot té solució.

(Es veu que el senyor Estevill està molt nerviós. S'acosta al Mossèn i l'agafa del coll. Els hostes intenten detenir-lo quan la senyora Estevill l'agafa del braç amb força i plorant.)

Senyora Estevill: Borinot! no tens prou en matar dos persones i ferir aquest pobre capellà?

( El senyor Estevill deixa al Mossèn i mira fixament a la seva dona.)

Senyor Estevill: No m'ho puc creure, no creus en el teu marit. ( Es posa la mà al cap amb cara de tristesa i s'en va corrents cap a l'escala.)

Mariona: Perquè plora el papa?

(La senyora Jordà agafa els nens i se’ls emporta a la cuina.)

Poirot: Senyor Estevill ! si s'en va voldrà dir que l’assassí és vostè, així doncs fasi el favor de calmar-se i torni al seu lloc, si us plau.

( El senyor Estevill torna al seu lloc.)

Poirot: Així doncs Mossèn, vostè diu que l'home que la ferit és el senyor Estevill, no?, ens ho pot demostrar d'alguna manera?

Mossèn Pere Jaume: Com voleu que us demostri que és ell si us estic dient que le vist quant em disparava ?

(Arriba la Guàrdia Civil, el Mossèn els explica que el senyor Estevill la disparat, amb la prova de que la pistola era seva. La policia s'en porta el senyor Estevill.

Tothom es manté callat menys la senyora Estevill que cau a terra plorant.

Poirot insatisfet del seu treball, es dirigeix cap al brollador i comença a investigar.)

Poirot: Aquí hi ha alguna cosa que no encaixa, si de veritat el Mossèn és un capellà no hagués fet això.

( Darrera seu entra la Mariona corrents i amb ganes de jugar.)

Poirot: Maca ves a jugar en un altre lloc, aquí no pots estar.

Mariona: On està el papa?

Poirot: Ara vindrà no et preocupis, vinga ves a un altre lloc.

( La Mariona no li fa cas i es dirigeix corrents cap als cadàvers, rellisca i cau. Poirot l'ajuda a aixecar-se quant Mariona comença a plorar perquè li surt sang de la mà.)

Mariona : Me fet mal ! (agafa un tros de vidre que estava tirat al terra, l'observa i es pregunta.) Què és això?

Poirot : Dona-m'ho bonica.

( Poirot l'observa i es queda una estona pensant)

Poirot: Ja ho tinc, el capellà ens a enganyat a tots.

( Surt corrents del brollador amb el tros de vidre a la mà.)

(L'escena passa al carrer.)

Poirot: Atureu-vos si us plau! El senyor Estevill no és el culpable!

(la policia es para i entren tots cap a dins. En la porta es troben amb el Mossèn, que duia una maleta.)

Poirot: On va senyor Mossèn ? tant de presa vol fugir ? jo crec que primer hauria de curar-se, no ho creu ?

Mossèn: No jo estic bé així, tinc presa i me d'anar.

Poirot: Que li sembla si entrem dins i parlem una mica ?

( Sala d'estar del Balneari, tots els hostes es troben envoltant a Poirot)

Poirot : Mossèn vostè a fet veure que el senyor Estevill li ha disparat, oi ?

Mossèn : Que vol dir amb això senyor Poirot ?

Poirot : Vostè s'ha fet passar per capellà i ens a enganyat a tots.

Senyor Estevill : Senyor Poirot ens pot explicar què és el que passa?

Poirot:La solució d'aquest problema és aquest tros vidre. (Poirot mostra el vidre als hostes i a la policia). Amb aquest vidre es dedueix que, el senyor Estevill no a disparat al Mossèn i que el culpable de tot és vostè senyor Mossèn Pere Jaume. (Assenyala al Mossèn, ell intenta fugir però en aquell moment la Guàrdia Civil el deté.)




Yousra, Andreea i Evelin

Un altre final per a Les cartes d'Hèrcules Poirot (Najim i Albert)

LA FI DE L’HEROI POIROT



Poirot: (Amb un sospir s’acomiada) Adéu gent. Me’n vaig a Bèlgica, en busca de més crims.

Senyoreta Puig: (amb una veu angoixada) Gràcies, pels teus ajuts. Adéu!

(Poirot surt de la porta de l’hostal, agafa el seu mòbil i truca a un taxi. El taxi arriba i Poirot puja)

Poirot: Porti’m a l’estació, Sisplau.

Taxista: D’acord, bon home.

(Després d’una hora van arribar a l’estació, Poirot surt del taxi molt esverat perquè estava apunt de perdre el tren).

Mafiós: (Amb una veu baixa) No sortiràs amb vida!

(S’escolta un tret, i es veu el cadàver de Poirot estes al terra, amb una ferida d’arma de foc al cap).

Al cap d’uns dies ja ningú se’n recorda del famós detectiu Hèrcules Poirot.




Albert Garcia i Najim Mallouk

Un altre final per a Les cartes d'Hèrcules Poirot (Mario Blanco i Arnau Mahedero)

LES CARTES D’HÈRCULES POIROT




Capítol 5

Poirot: Qui li ha disparat?

Mossèn Pere Jaume: Has sigut tú!

(Assenyala a en Poirot. Tothom deixa escapar una exclamació.)

Senyoreta Puig: Però com ha pogut, señor Poirot? Vostè és el detectiu i ha estat intentant solucionar tot aquest reboltori!

Poirot: Estimada, sóc un farsant. Sóc un assassí buscat a Alemanya, Bèlgica i Anglaterra. He vingut aquí refugiant-me, però aquests senyors havien descobert qui era i em volíen delatar.

Senyor Estivill: I per què els vas matar? Aquesta no era l’única solució!

Poirot: Aquesta és la meva professió, senyor. No ho puc remediar. Sóc així i així moriré.

(Truquen a la porta principal. El Senyor Jordà va molt lentament cap a la porta i pregunta)

Senyor Jordà: Qui és?

Veu misteriosa: Som la Guàrdia Civil. Ens pot obrir si us plau?

Poirot: (Amb veu enfadada) No!!! Em trobaran! Ho sento molt, m’havia acostumat a vosaltres, però...

( Hèrcules Poirot treu una pistola mig robellada. Mira a tots els hostes i als hostalers i surt corrents.)

Senyor Jordà: Ràpid, passeu!

(Entra la Guàrdia Civil. Són dos homes alts i forts.)

Senyora Estivill: Ràpid, agafin a l’assassí! Que se us escapa!

Guardia Civil 1: Ara l’atraparem i ens el portarem.

( Surten corrents darrere d’en Poirot. Es veu una persecució per un precipici. Hèrcules Poirot trepitja un bassal i perd l’equilibri. Es veu com cau pel precipici, rodant i rodant, ple de ferides.)

Poirot: Aaaaaah!!!

Guardia Civil 2: Ja és nostre, senyor patós.

( Hèrcules Poirot intenta agafar l’arma, però veu que li ha caigut al costat d’una vaca. Aquesta vaca se la posa a la boca i sense voler, prem el gallet. La bala surt disparada i impacta al cap d’Hèrcules Poirot. Poirot es queda al terra, estès, mort com un assassí. Comença a clarejar. Surt el Sol i els guàrdies se’l porten cap a la funerària.)


Mario Blanco i Arnau Mahedero

Un altre final per a Les cartes d'Hèrcules Poirot (Cristian Gutiérrez, Manel Giráldez i Miguel Castillo)

Final fals de Les cartes d’Hèrcules Poirot




(Es sent un tret, amb aquest ja havien estat tres, i els dos anteriors amb víctimes. Tots es dirigeixen al lloc d'on probe un xic intranquils, per veure que hi havia passat.)



Poirot: És un altre tret, anem a veure.

Senyoreta Puig: Deu meu! Que no ens trobem ningú mort...

Senyor Estivill: Vinga animí, ràpid!



(En Poirot es troba al Mossèn Pere Jaume al terra fent gemecs de dolor, tenia una ferida al braç molt lletja. Els llums estaven apagats. Poirot arriba i els encén.)



Poirot: Mossèn, es troba bé?

Mossèn: (molt angoixat i fent gemecs de dolor.) Crec que no, em fa molt mal. Ai!

Poirot: Aguanti una mica, aniré a buscar el boti qui.



(Arriben la senyoreta Puig i en senyor Estivill. Poirot torna amb el boti qui, en Mossèn reposa el cos a un canto de la paret llisa del brotllador perquè li curin la ferida.)



Senyor Estivill: Com ha sigut?

Poirot: És una ferida feta per una arma de foc. Qui ha sigut Mossèn?

Mossèn: No ho se, la llum no era presa i el tret m'ha vingut per darrere. No l'he vist.



(Poirot s'ajup per agafar un troç de mirall trencat, la senyoreta Puig ajudava al Mossèn. Tots els altres ja havien arribat i estaven presents. La mala sort d'en Poirot fa que li quedi despenjat el bigoti i tots s'adonen que és falç.)



Senyor Estivill: (molt sorprès) Tu no ets el vertader detectiu Poirot!

Poirot: (tots se'l miren atentament.) Doncs no, no sóc el detectiu Poirot.

Gombreny: A les hores, on es el vertader detectiu Poirot?

Poirot: El detectiu Poirot deu ser ara a la seva casa, les seves vacances van ser cancel•lades per un cas del que s'havia de fer carreg.

Així doncs era l'excusa perfecta perquè ningú sospites dels meus plans.

Senyoreta Puig: Vol dir que tots els crims tenen relació amb vostè?

Poirot: Exactament no, simplement de vegades els negocis amb traficants no acaben del tot bé.



(Sala d'estar del balneari. A parat de ploure, s'escolten unes alarmes possiblement de la Guàrdia civil una mica llunyanes. Salvador Gombreny i Enriqueta Jordà marxen cap a França pel pas de la frontera.

Mentrestant els dos traficants van surti corrent cap al bosc per fugir i creuar la frontera.)



Senyoreta Puig: Agafeu-los!

Senyor Estivill: Deixeu-los, van armats i no val la pena.



(Arriba la Guàrdia civil i s'emporten els cadàvers d'unes vacances inoblidables en aquell balneari.)




Cristian Gutiérrez, Manel Giráldez i Miguel Castillo

Un altre final per a Les cartes d'Hèrcules Poirot (Lidia, Mireia i Lorena)

Les cartes d’Hèrcules Poirot




(Sala d’estar del balneari. Tots seuen en rotllana per intentar saber qui és l’assassí)

Poirot: Qui ha disparat a l’Enriqueta? Si ho diu ara no rebrà les conseqüències.

Senyora Estivill: I quines serien les conseqüències?

Poirot: Doncs, exactament, no ho sé.

Senyora Estivill: Serà millor que m’emporti als nens a l’habitació a dormir perquè és molt tard.

Poirot: Em sembla bé. Bona nit.

(La senyora Estivill, en Jaumet i la Mariona surten de la sala, i se’n van a la seva habitació)

Poirot: Doncs si no confessa, ho descobriré jo mateix.

(En Gombreny entra a la sala d’estar i espantat pregunta per l’Enriqueta.)

Poirot: Ho sentim...

Gombreny: Que ha passat?

Poirot: Li han disparat i encara no sabem qui a sigut.

Gombreny: Però està viva?

Poirot: Hem sap greu, però no.

(En Gombreny surt de la sala plorant.)

Poirot: No us preocupeu, trobaré a l’assassí.

(Poirot s’encamina cap a l’escena del crim i comença a investigar i arriba a una conclusió. El detectiu reuneix a tots els hostes al Brollador.)

Senyoreta Puig: Què vol, senyor?

Poirot: Tinc probes que determinen qui és l’assassí.

Gombreny: Qui és l’assassí?

Poirot: Mireu... tot indica que a estat un accident, els causants d’aquest accident són en Jaumet i la Mariona.

Senyoreta Puig i Gombreny: Com?

Poirot: Els nens estaven jugant amb la pistola del seu pare i sense voler van disparar i la van matar.

Senyoreta Puig: Així què ha sigut un accident...

Poirot: En efecte.

(Gombreny es dirigeix a la cuina i agafa un ganivet. En el brollador se sent un cop que prové de la cuina i tots corren cap allà. En la cuina troben a Gombreny estès al terra)

Poirot: És mort. S’ha tallat les venes.

Senyoreta Puig: S’ha suïcidat?

Poirot: Això sembla.

(Arriba la policia i s’emporten als morts)



Lidia, Mireia i Lorena

Un altre final per a Les cartes d'Hèrcules Poirot (Fatima, Meritxell i Regina)

Les cartes d’Hèrcules Poirot


(Sala d’estar del balneari. Es repeteix exactament la mateixa escena que clou el capítol anterior.)

Poirot: Es pot saber què ha passat?

Mossèn Pere Jaume: Ell!, Ell m’ha disparat!

(Mossèn Pere Jaume assenyala a en Jaumet que acaba d’entrar a l’escena.)

Senyor Estivill: Hi ha d’haver un error el meu fill no ha pogut disparar a ningú. I menys a un Mossèn com vostè!

Poirot: Si us plau, calma, no pot acusar a ningú sense cap prova. No veu que es tracta d’un nen petit?

Mossèn Pere Jaume: Valga’m Déu! Esteu cometent una gran injustícia amb mi.

(Mossèn Pere Jaume, surt de la sala d’estar fet una fúria. En aquell precís moment entra la senyora Estivill)

Senyora Estivill: Jaumet, tu no hauràs disparat aquell home de bona fe, oi?

( Jaumet s’acosta a la seva mare)

Jaumet: Jo estava al Brollador, amb la Mariona, i ens hem trobat les armes del papa al costat de la font, clar, ens hem preguntat que feia allà. Llavors les hem agafat per tornar-les a la cambra, però en aquell instant ens hem trobat amb en Mossèn i ens ha dit que li donéssim les armes, perquè deia que eren seves, i m’he tornat a preguntar, que fa un mossèn amb armes? Llavors m’he negat a donar-li les armes. I ens ha perseguit per tot el Brollador, la Mariona s’ha caigut i he tornat on estava i com que el Mossèn s’acostava cada vegada més a nosaltres he agafat una arma i he disparat.

Senyoreta Puig: Això vol dir que potser haurà sigut en Mossèn l’assassí d’en Peret?

Poirot: Per ara només hem resolt el tret que li han fet al Mossèn, però encara hem de resoldre els altres assassinats. Algú té alguna cosa a dir?

(Enriqueta Jordà entra amb el seu estimat a la sala d’estar i sense saber que està passant, es posa a parlar pels descosits.)

Enriqueta Jordà: Us volem anunciar que el pròxim dissabte en Salvador i jo ens casarem. Serà un casament senzill, i esteu tots convidats!

Senyoreta Puig: Moltes gràcies per convidar-nos, però ara no estem aquí per parlar del teu casament, sino que, estem intentant resoldre un assassinat.

(Mossèn dissimuladament s’acosta a la porta principal amb la intenció d’escapar, però Jaumet se n’adona i comença a cridar)

Jaumet: S’escapa! El Mossèn s’escapa!

(Poirot corre darrere del Mossèn i el reté i en aquell moment entra la guàrdia civil)

Senyoreta Puig: Així que vostè volia escapar eh..., vol dir que és l’assassí?

Mossèn: D’acord, ho reconec. Jo sóc l’assassí d’en Peret, jo el vaig matar i també al senyor Pastor! Però no tinc res que parlar amb vostès, ja me les apanyaré amb la justícia.

(S’emporten a Mossèn Pere Jaume i tots els altres continuen fent vida normal gaudint de les seves vacances al balneari)


Fatima, Meritxell i Regina

La llegenda de Sleepy Hollow/Rip Van Winkle

LA LLEGENDA DE SLEEPY HOLLOW/ RIP VAN WINKLE
-WASHINGTON IRVING-

La llegenda de Sleepy Hollow relata la història d’Ichabod Crane, un mestre esprimatxat i imaginatiu que, per alleujar les seves ànsies d’amor i posar remei a la misèria en què viu, es proposa aconseguir la mà d’una rica hereva. Però en el seu camí, el malgirbat pedagog haurà de rivalitzar amb el temible Brom Bones, un jove robust i bromista que compta amb dos aliats molt valuosos: l’espectre d’un genet sense Cap, que té aterrida tota la vall, i la imaginació febril del mateix Ichabod.

El relat barreja hàbilment realitat i fantasia i s’impregna d’un refinat to humorístic, uns trets que també són presents a “Rip Van Winkle”. En aquest segon conte, l’afable però indolent Rip, viurà l’experiència de la seva vida un dia en què, se’n va a caçar a la muntanya i s’adorm. Quan es desperta, vint anys més tard, descobreix que tot, llevat d’ell mateix, ha canviat.





dimarts, 27 d’abril del 2010

Els vídeos de Sant Jordi 2010!

Ei, gent!

Ja podeu fer un cop d'ull als vídeos de Sant Jordi d'enguany! Aprofitant el projecte entre els departaments de Música, Socials i Llengua catalana, hem aprofitat per enregistrar en vídeo algunes de les cançons que gravarem al camp d'aprenentatge de Coma-ruga. També hi ha un videoclip amb un tema dels Mishima, un altre dels Macedònia i unes tankes creades per l'alumnat de 1r de batxillerat (que ja vau podeu llegir en aquest mateix bloc). Espero que en gaudiu!
Ah, i felicitats a tothom qui hi ha col·laborat!

Oriol

dilluns, 8 de març del 2010

En temps dels somnis

EN TEMPS DELS SOMNIS
-MILO J. KRMPOTIC-

Quan el jove Milo és a punt de xerrar virtualment amb l'Anna, una inesperada avaria elèctrica li esguerra els plans i l'empeny a conèixer un veí vell que té moltes ganes de fer-la petar. I això que d'entrada sembla una trobada inoportuna serà l'inici d'una increïble història que connecta el descregut adolescent amb l'oníric món d'un arquitecte genial.

He tornat per ensenyar-te que podia volar

HE TORNAT PER ENSENYAR-TE QUE PODIA VOLAR
-ROBIN KLEIN-

La vida d'en Seymour, solitari i infeliç, canvia radicalment en conèixer l'Angie, una noia bonica i divertida. Aquesta amistat ajudarà en Seymour a trobar la seva pròpia personalitat i, a la vegada, donarà a l'Angie la força necessària per refer la seva vida, perquè, malgrat les aparences, ella també se sent sola i atrapada en el seu propi món.
Una bellíssima història sobre el valor de l'amistat i la solidaritat, que planteja l'afirmació de la personalitat davant les adversitats.

dissabte, 6 de març del 2010

Cor de drac

COR DE DRAC
-

En Marc es un noi normal, excepte que és un cavaller cor de drac. Un dia, torna al Món Invisible i allà haurà de lluitar contra les forces del mal, amb els cavallers-llop. Però el que no s’espera en Marc és que no es pugui enfrontar contra aquestes forces físicament.

El fantasma udolador

EL FANTASMA UDOLADOR
-R. L. STINE-

Tothom pensa que el Hooper Holmes té poR fins i tot d’una mosca. Per això, quan ell i la seva família se’n van a viure a una casa perduda en el bosc i comencen a passar coses realment terrorífiques, ningú no li fa cas. Només ell sent aquests horripilants lladrucs que deixarien glaçat al xicot més valent. Només ell ha hagut d’enfrontar-se a aquells dos gossos enormes i malignes que desapareixen en la foscor sense deixar ni rastre.

El misteri del casalot abandonat

EL MISTERI DEL CASALOT ABANDONAT
-THOMAS BREZINA-



La Virgi, en Pau i en Lluc volen descobrir què són les llums que es veuen en un casalot abandonat fa anys. Quins misteris s’amaguen allà dintre?

divendres, 5 de març del 2010

Emili i els detectius

EMILI I ELS DETECTIUS
-ERICH KÁSTNER-

L’Emili, un nen de deu anys, arriba sol a l’estació de Berlín. Ha d’anar a visitar la seva àvia i li ha de fer arribar una maleta amb diners. Quan li roben la maleta, l’Emili es veu abocat a una persecució plena d’entrebancs i aventures.

dijous, 4 de març del 2010

Quatre amics i mig en el cas del mitjó pudent

QUATRE AMICS I MIG EN EL CAS DEL MITJÓ PUDENT
-JOACHIM FRIEDRICH-

L'agència de detectius Charly & Company s'embarca en una nova aventura. Aquest cop té lloc a una illa danesa on passen les vacances d'estiu amb el seu tutor. L'illa és famosa per l'ambre que s'hi pot trobar fàcilment. En una excursió, el Fred troba un ambre molt bonic que, en realitat, és una antiga figura víkinga. Malgrat el seu entusiasme, sap que ha de donar-la a la ciutat, però abans de lliurar-la a l'alcalde la figureta desapareix misteriosament.

Tanka

Amb el grup de 1r de batxillerat hem estat treballant l'antologia de Màrius Torres. Aprofitant l'ocasió, l'alumnat s'ha deixat anar creant unes tankes més que correctes. Feu-hi una ullada!

Salut!

diumenge, 17 de gener del 2010

Viquìpèdia musical!


Clicant l'enllaç podreu anar a la viquipèdia del projecte del camp d'aprenentatge de Coma-ruga, amb les cançons que hi enregistrarem i els vídeos i coreografies.

http://www.uriviqui.wikispaces.com/

Salut!