"Els amants"
La carn vol carn (Ausiàs March)
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.
Ens trobem davant d’un poema de Vicent Andrés Estellés, titulat “Els amants” que forma part del Llibre de meravelles (1971). Va néixer el 1924 a Burjassot (València). Amb 12 anys l’atrapa la Guerra Civil Espanyola. És autodidacte; i va tenir com a referents escriptors com: Ovidi, Virgili, Ausiàs March, Ramon Llull, etc.
La poesia d’Estellés ha estat escrita d’una manera visceral, per una necessitat expressiva que el menava a intervenir en el món a través de la paraula amb la qual assajava una ordenació de la seva experiència. La seva és una veu “traumatitzada”, que parla apressadament, amb por de no poder dir-ho tot, sense gaire temps per a la reflexió. És per aquesta raó que ha estat un autor tan prolífic.
En aquest poema el que podem veure és un gran amor, però és un amor amb gran passió entre dos amants que s’amaven molt “...del mati a la nit.”. Es tracta de l’autor i d’una dona a la qual estimava molt. Eren els millors amants que hi havia hagut a València “No hi havia a Valencia dos amants com nosaltres.”. Estellés descriu una visió molt sensual i alhora bastant quotidiana, com per exemple “...mentre vas estendre la roba.” Des d’aquest moment Estellés comença a recordar totes les coses: “Tot ho recorde..; Han passat anys, molts anys....”. Al llarg de tot el poema, l’autor ens dóna una visó de l’amor que no era respectada en aquella època, sinó que el seu amor era brusc i salvatge com podem veure en aquest vers, “El nostre amor és un amor brusc i salvatge”, ja ha passat molt de temps des d’aquella època i ara només s’ha quedat amb els records. Ja com he dit abans el seu amor no era com l’època ho respectava ni com el de Petrarca, el seu és un amor carnal, de desig. A l’autor a vegades li venia el desig d’un amor amable i educat però no ho aconseguia: “Jo desitjava, a voltes, un amor educat...”. Aquesta contraposició d’amor ja la podem relacionar amb la citació que fa Estellés d’Ausiàs March “La carn vol carn. Ausiàs March va ser un poeta que va tractar de l’amor espiritual enfront l’amor carnal, és per aquesta raó que Estellés fa referència a Ausiàs March. Aquest poema és com una mena d’una lluita entre dos amors diferents, salvatge i espiritual.
La figura retòrica que apareix principalment és la hipèrbole, ja que en tot el poema l’autor fa una exageració de l’amor dels amants. Aquesta exageració és per veure en primer vers i també a l’últim“ No hi havia a València dos amants com nosaltres”. També podem trobar una antítesi “matí” i “nit”, “ara… i després”. A més apareix també sinonímia en “brusc” i “salvatge”. En el poema podem trobar també una exclamació retòrica a “Què voleu que hi faça!”, l’al·literació de “s” en el vers 4 “Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.”, asíndeton al vers “Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny… el peçó d’una orella.” També podem trobar una personificació de l’amor que “Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. I una altra figura que hi podem trobar és la vaguetat en “això i allò…”.
La poesia d’Estellés ha estat escrita d’una manera visceral, per una necessitat expressiva que el menava a intervenir en el món a través de la paraula amb la qual assajava una ordenació de la seva experiència. La seva és una veu “traumatitzada”, que parla apressadament, amb por de no poder dir-ho tot, sense gaire temps per a la reflexió. És per aquesta raó que ha estat un autor tan prolífic.
En aquest poema el que podem veure és un gran amor, però és un amor amb gran passió entre dos amants que s’amaven molt “...del mati a la nit.”. Es tracta de l’autor i d’una dona a la qual estimava molt. Eren els millors amants que hi havia hagut a València “No hi havia a Valencia dos amants com nosaltres.”. Estellés descriu una visió molt sensual i alhora bastant quotidiana, com per exemple “...mentre vas estendre la roba.” Des d’aquest moment Estellés comença a recordar totes les coses: “Tot ho recorde..; Han passat anys, molts anys....”. Al llarg de tot el poema, l’autor ens dóna una visó de l’amor que no era respectada en aquella època, sinó que el seu amor era brusc i salvatge com podem veure en aquest vers, “El nostre amor és un amor brusc i salvatge”, ja ha passat molt de temps des d’aquella època i ara només s’ha quedat amb els records. Ja com he dit abans el seu amor no era com l’època ho respectava ni com el de Petrarca, el seu és un amor carnal, de desig. A l’autor a vegades li venia el desig d’un amor amable i educat però no ho aconseguia: “Jo desitjava, a voltes, un amor educat...”. Aquesta contraposició d’amor ja la podem relacionar amb la citació que fa Estellés d’Ausiàs March “La carn vol carn. Ausiàs March va ser un poeta que va tractar de l’amor espiritual enfront l’amor carnal, és per aquesta raó que Estellés fa referència a Ausiàs March. Aquest poema és com una mena d’una lluita entre dos amors diferents, salvatge i espiritual.
La figura retòrica que apareix principalment és la hipèrbole, ja que en tot el poema l’autor fa una exageració de l’amor dels amants. Aquesta exageració és per veure en primer vers i també a l’últim“ No hi havia a València dos amants com nosaltres”. També podem trobar una antítesi “matí” i “nit”, “ara… i després”. A més apareix també sinonímia en “brusc” i “salvatge”. En el poema podem trobar també una exclamació retòrica a “Què voleu que hi faça!”, l’al·literació de “s” en el vers 4 “Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.”, asíndeton al vers “Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny… el peçó d’una orella.” També podem trobar una personificació de l’amor que “Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. I una altra figura que hi podem trobar és la vaguetat en “això i allò…”.
Alina Lisnevska
1r de batxillerat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada