Bloc de l'assignatura de Català de l'IES Miquel Crusafont i Pairó de Sabadell. I si algú s'hi apunta, millor!

diumenge, 17 de maig de 2009

Comentari - "aquest any miserable" (V. A. Estellés)

COMENTARI DE TEXT
"aquest any miserable"


aquest any miserable,
m.cm.lxiii. d. de c.,
serà molt recordat i molt amargament.
vicent ventura, desterrat a munic o parís;
joan fuster, a sueca;
-diuen pel veïnat que escriu de nit a màquina, i circula un tenebrós
prestigi-;
sanchis guarner recorre, perplex, la ciutat;
jo escric i espere a burjassot,
mentre pels carrers de valència
la gent, obscena, crida i crema un llibre.


Vicent Andrés Estellés (1924-1993), autor de nombroses obres poètiques, va néixer a Burjassot, motiu pel qual la seva poesia se centra tant en exalçar la seva ciutat, la seva llengua i la lluita per aconseguir que sigui forta, tot això sense deixar de banda la seva part més significativa, la quotidianitat i la humilitat.
Ens situem al poema “aquest any miserable”, que es troba dins el llibre “Horacianes” publicat al 1974. Aquest serà un poema de lluita i vindicació, és a dir, un poema on els sentiments i les sensacions de l’autor es veuran expressats directament, com normalment veiem en la poesia estellesiana, tant si és un tema important com banal; i els fets es veuen exposats en forma, podríem dir, de “crònica periodística”; és a dir, en narrar els fets que succeeixen amb gran precisió com si fos una crònica, fet que podem relacionar amb el seu vessant més professional, com és el periodisme, ja que tant el literari com el periodístic sempre van units, si més no, de manera regular. El títol ja ens indica aquesta temàtica de lluita i repressió: “aquest any miserable” ja ens situa en un lloc i en un temps, a més de proporcionar-nos bona part del significat del poema com gairebé ho fan tots els poemes d’Estellés.
Aquesta composició, de forta càrrega històrica, ens explica amb to humil els fets que es desenvolupen als anys seixanta, centrant-se a València, ciutat i llengua que el poeta reivindica mitjançant l’escriptura, que és on ell té el poder.
En els dos primers versos l’autor ens situa a una època exacte, 1963, tret característic en Estellés i la seva poesia com és donar realitat al recorregut que ens fa per la seva vida, l’any ens és especificat amb el “d. de c.”. Durant aquest any València pateix diversos canvis, que no només afecten al poeta sinó que també la seva ciutat i la seva llengua. Un dels grans i importants esdeveniments és l’inici de la denominada “Batalla de València” que va provocar la fractura política i social al País Valencià, causant així un gran conflicte entre dretes i esquerres (on el poeta es trobava). D’aquesta manera s’explica el record “amargament” viscut al 1963, ja que va ser una època obscura per allò pel qual l’autor lluitava, el nacionalisme valencià. Les citacions també són característiques dins la poesia estellesiana, aquest és un poema on es cita molts dels autors valencians importants i que lluitaven pels mateixos ideals que Estellés. Vicent Ventura, al qual dedica un vers (“vicent ventura, desterrat a munic o parís”), va ser un periodista valencià que va participar en el “Contubierno de Munich” on lluitaven contra el franquisme, és a dir, contra la dreta antivalencianista, motiu pel qual va ser desterrat a París. També apareix citat Sanchis Guarner, un dels filòlegs més importants dins la llengua valenciana, que en allistar-se a l’exèrcit republicà i lluitar contra la dreta antivalencianista i anticatalanista, va ser atacat per aquests i desterrat a Mallorca. A més de citar-se a ell mateix com aquell que l’única cosa que pot fer és escriure per mostrar el seu descontent sent així arraconat, cita en major importància a Joan Fuster. Diem en major importància, ja que és com el protagonista central del poema, al qual són dedicats tres versos. Un any abans Fuster havia publicat un llibre que va anar acompanyat de polèmica, Nosaltres els valencians, on exposava les seves idees nacionalistes i, per tant, d’esquerres. El llibre va ser cremat públicament, succés que apareix escrit al poema (“la gent, obscena, crida i crema un llibre”), on ens descriu la conducta de la gent que actua a favor del franquisme i la censura, és a dir, en contra de la llibertat de pensament i d’expressió. Estellés explica, als versos dedicats a Fuster (“diuen pel veïnat que escriu de nit a màquina, i circula un tenebrós prestigi”), la repressió i la censura viscuda durant aquesta etapa dictatorial, on si volies escriure els teus sentiments ho havies de fer de forma clandestina. Però tot i descriure una ciutat repressiva i, de vegades, clandestina, Estellés mai pot deixar de banda la realitat relatada de forma directa i la quotidianitat, tractada bastament en totes les seves composicions per mitjà d’elements del dia a dia (”carrers de valència” tan citats en altres poemes, “deien pel veïnat”...) i topònims reals, que ell coneix com “munic o parís”, “burjassot”, ciutat de la qual ell és i, per tant, fa referència als seus orígens, o “suec”.
L’estructura d’aquest poema, com en gairebé tots el poemes introduïts en “Horacianes” la mètrica trenca amb els esquemes convencionals, per transformar-se en un poema d’una sola estrofa d’onze versos anisosíl·labs i rima lliure.
Pel que fa a recursos formals, el poeta té un nivell poètic estructurat, però no el to emotiu al qual estem acostumats, a nivell lèxic-semàntic apareix una rica adjectivació, sobretot de to desanimat i trist, com “aquest any miserable” (v.1), “serà molt recordat i molt amargament” (v.3)... Però no és un poema on veiem aquest joc de figures estilístiques que moltes vegades utilitza per decorar, emfatitzar, accelerar... sinó que notem que la seva absència és deguda a la forma directa en la qual vol transmetre els fets succeïts durant “aquest any miserable” i, per això, no necessita els recargolaments i les paraules enrevessades.
En la vessant lingüística trobem absència de majúscules que atorga al poema un to humil, ja que Estellés vol donar prioritat a allò de què s’està parlant que és la part important del missatge que està enviant, i si ho posés amb majúscules la composició perdria tota la seva càrrega transgressora. Fins i tot la utilització, no vista anteriorment, de nombres romans, una vessant que dota de cultura al posseïdor i l’uneix amb els antics autors llatins, ell els posa en minúscula per tal de treure importància al to culte i donar un sentit humil i més proper a les persones, en especial els lectors. A més a més, el poeta exalça allò quotidià i vol acabar amb els valors establerts pels usos topogràfics i les normes. Però, pel que fa a la part dialectal, molt utilitzada per aquest autor, aquest és un poema que està absent de dialectalisme.
En conclusió, és un poema que parla d’una època dolorosa, de canvis i fets importants dins la societat valenciana i per al propi autor. Tot i causar gran amargor al poeta, ell no ens mostra el to emotiu la qual estem acostumats, sinó que ens parla d’un sentiment i una sensació, com anteriorment hem dit, en forma de crònica.

Patricia Moreno
1r de batxillerat

3 comentaris:

Anònim ha dit...

moltes gràcies per penjar comentaris dels poemes de Vicent Andrés Estellés, m'estan ajudant molt i servint de guia per fer un treball :)

Anònim ha dit...

M'agradem molt tots els comentaris dels poemes, estan molte ben fets i a mi també m'estan ajudant molt per fer un treball!! :D

Anònim ha dit...

Ídem!