"pare"
pare,
no sabies llegir ni escriure.
no sabies de lletra.
analfabet, es diu això d'una manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l'escolte
i l'entenc desdenyosament injust.
caldria matisar.
hom no pot dir analfabet imponentment.
intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa,
endavant de roma
i fins i tot em vas permetre anar a grècia.
com t'ho podria agrair, pare.
em recorde.
jo escrivia, assegut a la taula,
i tu, dempeus darrere meu,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los,
no ho sé.
de vegades em demanaves que et llegís allò que jo havia escrit.
no ho entenies però ho intuïes.
el meu llatí ja no era el teu llatí.
i callaves després.
ara,mentre escric açó,
et sent darrere, a les meues espatles,
et tinc o et necessite.
per això he interrumput un himne a venus
i t'he escrit açò
molt devotament,
pare.
Ens trobem davant del poema “pare”, que es troba dins el llibre Horacianes escrit l’any 1974, un dels llibres de més èxit de Vicent Andrés Estellés, un dels poetes més prolífics de la literatura catalana que ho combina amb el periodisme. Neix a Burjassot l’any 1924 i mor al 1993. Amb dotze anys viu la Guerra Civil Espanyola, una època que per al poeta va ser una de les etapes més felices de la seva vida, tot i que la postguerra va ser totalment al revés; repressió, censura, imposició del castellà i per tant intent de destrucció del català. Fou cap de redacció de “Las Provincias”, diari conservador que prové d’institucions franquistes, tot i que ell escrivia crítica literària, assajos, critiques de cinema... ho feia per guanyar-se la vida i no estava pas d’acord, ja que a més, havia d’escriure en castellà.
Horacianes és una mena d’homenatge a la persona el qual seria el seu referent a un munt de poemes. En ells podem veure com Estellés utilitza el seu nom per a dir segons que coses, ja que en aquella època estàvem en plena repressió i censura, si el poeta als seus versos deia coses que per la societat d’aleshores no era correcte, podria ser exiliat o directament matat. Tot i així hem d’aclarir que Estellés no utilitzava el seu nom per a criticar durament la societat ni la política del moment, sinó petits matisos que amb la ajuda d’Horaci podien tenir un sentit més “suau” a allò que deia, a més a més, el seu nom dóna un punt més poètic a les seves obres literàries.
Començarem a analitzar el títol del poema, “pare”, com podem veure el títol està escrit en minúscula, és un tret molt característic de la poesia de Vicent Andrés Estellés ja que ell ens diu que és un més de la societat i és una persona humil, per tant als seus poemes apareixeran versos en minúscula per donar un to humil, senzill i emotiu que per al poeta signifiquen les coses insignificants, tot i que són les coses que més hem de valorar. Pel títol podem saber que el poema va dedicar al seu pare, el qual té una relació molt estreta i amb molta estima.
Al primer vers, veiem que continua amb la minúscula i com es dirigeix directament al seu pare, “no sabies llegir ni escriure. / no sabies de lletra.” el seu pare no havia anat a l’escola, per tant no en sabia d’això, podriem dir que el seu pare era analfabet tot i que als versos següents veiem com el poeta se sent malament quant es descriu amb aquest adjectiu a una persona com el seu pare, “analfabet, es diu això d’una manera expeditiva”. Al poeta li molesta que la gent digui la paraula analfabet, ja que és per a ell, un qualificatiu humiliant que causa dolor i que és despectiu.
Continuadament trobem potser el que serà la part més representativa de tot el poema, relacionada amb la temàtica de tots els poemes que es troben dins del llibre Horacianes, “intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venussa, / més endavant de roma, / i fins i tot em vas permetre anar a grècia.”, les paraules claus d’aquests versos són: venussa, roma i grècia, ja que el poeta es refereix a: Burjassot, València i Madrid que van ser els llocs on el seu pare va esforçar-se per què ell pogués estudiar. Van ser llocs que anomena Horaci als seus poemes i ara, Estellés els representa per anomenar els llocs més importants per a ell al llarg de la seva vida.
Estellés ens explica als versos següents que el seu pare estava sempre molt atent a tot allò que ell escrivia des de ben jovenet, es mostra interessat i això per ell era i serà per sempre molt important, explica que no sap si els llegia o si simplement els mirava i els intentava entendre, però no podia i el demanava que se’ls llegís així sí que els entendria.
Els versos que segueixen, trobem un altre tema molt freqüent en la poesia d’Estellés, el pas del temps i el canvi de la societat d’un temps endarrere, amb això es dirigeix al seu pare dient-li: “el meu llatí ja no era el teu llatí”.
El poeta sent com el seu pare està al darrere seu, a les seves espatlles mirant com escriu aquest poema, potser perquè el necessita i ara no hi és. En tot el poema veiem com en realitat tot es un record del passat (tema també, molt usual als poemes d’Estellés).
Per acabar amb l’anàlisi del tema d’aquest poema, hem de citar una altra relació amb Horaci ja que apareix el nom de venus.
Pel que fa a l’estructura del poema, trobem que són 31 versos amb una forma irregular, rima lliure i amb recursos lingüístics com: paral·lelisme o també podríem dir anàfora als versos 2 i 3 “no sabies llegir ni escriure. / no sabies de lletra.”, en aquest poema no trobem ni metàfores ni comparacions, la qual cosa és estrany en la poesia d’Estellés ja que sempre surten en quasi tots els poemes. En canvi, si veiem dialectismes com: escolte, recorde, açò, espatles, necessite, aquests mots donen una autenticitat a la manera com es parlava al seu poble, i fa arribar als lectors a sentir més a prop el que ens vol expressar el poema i també ho fa més real.
En conclusió, aquest poema va dirigit al seu pare, que va ser molt important per a ell a la seva vida i és tot un seguit de records que ens els mostra de manera emotiva i molt humil.
Horacianes és una mena d’homenatge a la persona el qual seria el seu referent a un munt de poemes. En ells podem veure com Estellés utilitza el seu nom per a dir segons que coses, ja que en aquella època estàvem en plena repressió i censura, si el poeta als seus versos deia coses que per la societat d’aleshores no era correcte, podria ser exiliat o directament matat. Tot i així hem d’aclarir que Estellés no utilitzava el seu nom per a criticar durament la societat ni la política del moment, sinó petits matisos que amb la ajuda d’Horaci podien tenir un sentit més “suau” a allò que deia, a més a més, el seu nom dóna un punt més poètic a les seves obres literàries.
Començarem a analitzar el títol del poema, “pare”, com podem veure el títol està escrit en minúscula, és un tret molt característic de la poesia de Vicent Andrés Estellés ja que ell ens diu que és un més de la societat i és una persona humil, per tant als seus poemes apareixeran versos en minúscula per donar un to humil, senzill i emotiu que per al poeta signifiquen les coses insignificants, tot i que són les coses que més hem de valorar. Pel títol podem saber que el poema va dedicar al seu pare, el qual té una relació molt estreta i amb molta estima.
Al primer vers, veiem que continua amb la minúscula i com es dirigeix directament al seu pare, “no sabies llegir ni escriure. / no sabies de lletra.” el seu pare no havia anat a l’escola, per tant no en sabia d’això, podriem dir que el seu pare era analfabet tot i que als versos següents veiem com el poeta se sent malament quant es descriu amb aquest adjectiu a una persona com el seu pare, “analfabet, es diu això d’una manera expeditiva”. Al poeta li molesta que la gent digui la paraula analfabet, ja que és per a ell, un qualificatiu humiliant que causa dolor i que és despectiu.
Continuadament trobem potser el que serà la part més representativa de tot el poema, relacionada amb la temàtica de tots els poemes que es troben dins del llibre Horacianes, “intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venussa, / més endavant de roma, / i fins i tot em vas permetre anar a grècia.”, les paraules claus d’aquests versos són: venussa, roma i grècia, ja que el poeta es refereix a: Burjassot, València i Madrid que van ser els llocs on el seu pare va esforçar-se per què ell pogués estudiar. Van ser llocs que anomena Horaci als seus poemes i ara, Estellés els representa per anomenar els llocs més importants per a ell al llarg de la seva vida.
Estellés ens explica als versos següents que el seu pare estava sempre molt atent a tot allò que ell escrivia des de ben jovenet, es mostra interessat i això per ell era i serà per sempre molt important, explica que no sap si els llegia o si simplement els mirava i els intentava entendre, però no podia i el demanava que se’ls llegís així sí que els entendria.
Els versos que segueixen, trobem un altre tema molt freqüent en la poesia d’Estellés, el pas del temps i el canvi de la societat d’un temps endarrere, amb això es dirigeix al seu pare dient-li: “el meu llatí ja no era el teu llatí”.
El poeta sent com el seu pare està al darrere seu, a les seves espatlles mirant com escriu aquest poema, potser perquè el necessita i ara no hi és. En tot el poema veiem com en realitat tot es un record del passat (tema també, molt usual als poemes d’Estellés).
Per acabar amb l’anàlisi del tema d’aquest poema, hem de citar una altra relació amb Horaci ja que apareix el nom de venus.
Pel que fa a l’estructura del poema, trobem que són 31 versos amb una forma irregular, rima lliure i amb recursos lingüístics com: paral·lelisme o també podríem dir anàfora als versos 2 i 3 “no sabies llegir ni escriure. / no sabies de lletra.”, en aquest poema no trobem ni metàfores ni comparacions, la qual cosa és estrany en la poesia d’Estellés ja que sempre surten en quasi tots els poemes. En canvi, si veiem dialectismes com: escolte, recorde, açò, espatles, necessite, aquests mots donen una autenticitat a la manera com es parlava al seu poble, i fa arribar als lectors a sentir més a prop el que ens vol expressar el poema i també ho fa més real.
En conclusió, aquest poema va dirigit al seu pare, que va ser molt important per a ell a la seva vida i és tot un seguit de records que ens els mostra de manera emotiva i molt humil.
Desireé Seguí
1r de batxillerat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada