Bloc de l'assignatura de Català de l'IES Miquel Crusafont i Pairó de Sabadell. I si algú s'hi apunta, millor!

divendres, 15 de maig del 2009

Comentari - “Assumiràs la veu d’un poble”

COMENTARI DE TEXT
“Assumiràs la veu d’un poble”
Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.

No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetllaren
la llarga nit del teu poble.

Vicent Andrés Estellés, (Burjassot,1924-València,1993) periodista, escriptor i potser el més important poeta valencià del S-XX. El poema que en tractarem és “Assumirás la veu d’un poble” que forma part del Llibre de meravelles publicat al 1971. En aquest llibre es reflecteix una visió real entre crua i meravellosa de l’època en la qual ell viu, situada en temps de guerra, postguerra i en plena dictadura.
En aquest poema l’autor intenta expressar l’inici d’una etapa d’èxit dintre de la societat valencià.
Començarem analitzant el títol “Assumiràs la veu d’un poble”. Amb el terme “Assumiràs” l’autor valencià vol expressar una obligació en segona persona. Així, l’autor ens explica el recorregut per la València que ell coneix, perquè vol arribar a ser poble, fent referència a les coses petites de cada dia, és a dir la quotidianitat
Analitzarem el poema per estrofes; en la primera, l’autor ens diu que el jo poètic és ell mateix, però tot i així, expressa que es dirigeix cap alguna persona. Fa referència al seu poble (Burjassot, València) i ens diu que ha de lluitar pel poble, a més de patir tots els problemes que això suposa. En la segona, el poeta vol expressar que ho passarà malament pel seu poble. A més de la repressió a l’hora d’escriure a la qual està sotmès, a causa de la dictadura viscuda en aquella època. També expressa el sentiment de col·lectivitat, de ser el referent del seu poble, perquè només ell estarà despert per vigilar-los. En el següent fragment, el poeta és el vigilant del poble pel qual ha de vetllar. L’autor fa referència a les persones que estaven vivint la guerra en aquell moment i no podien expressar el seus sentiments i opinions de manera lliure perquè, si no, possiblement s’arriscaven a morir. En la quarta estrofa, Estellés ens diu que no es podran expressar com ells haurien desitjat i hauran d’assumir la pena del poble, ja que el poble valencià va ser vençut a causa de la guerra. La cinquena estrofa reflecteix el final de la guerra perquè s’expressa a un poble caminant entre la pols, v.23 “seràs un poble, caminant”. A més, els dos últims versos d’aquesta estrofa intenten donar ànims a la població per poder continuar endavant. Tot i que encara es troben en plena postguerra, v.25, 26 “vida amunt i nacions amunt, /una enaltida condició.”
A la 6a estrofa, el poeta diu que no es privarà de dir el que sent. Ell expressarà el que vol en el moment oportú i la dirà amb passió i honestedat. Dirà el que vulgui sense pensar en les conseqüències posteriors, però el poeta ho farà pel bé del poble.
Finalment, a la última estrofa, el poeta diu que va intentar dir el que pensava encara que s’arriscava a ser delatat, assassinat o possiblement es rigueren d’ell. Però el poeta prefereix tenir la consciència tranquil·la a l’haver dit el què sent i tenir dignitat abans de no intentar-ho.
Pel que fa al llenguatge es tracta d’un llenguatge senzill, ja que és un poema dedicat especialment al seu poble. Per tant, es tracta d’un llenguatge directe, simple i humil però sobretot entenedor per a la gent.
En aquest poema trobem diverses figures retòriques com per exemple una polisíndeton, anàfora i enumeració entre els 5 primers versos. A més d’una metonímia al v.21 “Deixaràs de comptar les síl·labes”, una sinestèsia al v.42 “Després del teu silenci estricte”, i finalment una metàfora al últim vers.
De l’estructura formal del poema es sustenta en el paral·lelisme, és a dir, en el predomini de les formes verbals en un futur imperfet. Està compost per 43 versos octosíl·labs agrupats en una sola estrofa per fer referència a la unió. Amb rima lliure.
Tot i que aquesta estrofa es pot dividir en diferents parts per analitzar millor el poema.
En conclusió, el poeta en aquest poema és compromet a assumir la veu del seu poble. El sentit de la paraula “poble”, és un sentit polític ja que el poble és la nació a la qual pertany el poeta.
Maribel Hidalgo
1r de batxillerat

1 comentari:

Anònim ha dit...

NO ESTIC A LA TEUA CLASSE ,NI TAN SOLS AL TEU INSTITUT (NI TAMPOC AL POBLE )PERO GRÀCIES PER LA INFORMACIÓ .