Un periodista troba en una catifa portada de l'Índia un missatge del nen que l'ha teixit. És una petició de socors, un crit desesperat, i el periodista no se'n pot desentendre. Tot i que hi ha milions de nens explotats al món, el missatge té un nom, lqbal, i una procedència: la ciutat de Madurai. Un viatge fins a la botiga on es va comprar la catifa mostrarà al protagonista la realitat dels nens esclaus venuts pels propis pares. Però, què pot fer un occidental en un entorn desconegut i en un món que permet l'esclavitud infantil? L'insòlit desenllaç de la història, ple de força i coratge, és un cant d'esperança, tan necessària si es vol eradicar definitivament l'explotació infantil.
1 comentari:
La nostra opinió de la Laura i de la Irene és que ens a agradat molt ja que em valorem les coses més, ja que els països pobres elsclavitzen a nens i nenes i això o trobem per el nostre pais que això no esta bé i que es una vergonya que en el 2008 encara es facin aquestes coses tan, i tan horribles.
la Laura i jo pensem que aquest llibre ens a agradat molt ja que es un drama però com acabara?...
Irene i Laura
Publica un comentari a l'entrada