Bloc de l'assignatura de Català de l'IES Miquel Crusafont i Pairó de Sabadell. I si algú s'hi apunta, millor!

dilluns, 31 de maig del 2010

Un altre final per a Les cartes d'Hèrcules Poirot (Cristian Gutiérrez, Manel Giráldez i Miguel Castillo)

Final fals de Les cartes d’Hèrcules Poirot




(Es sent un tret, amb aquest ja havien estat tres, i els dos anteriors amb víctimes. Tots es dirigeixen al lloc d'on probe un xic intranquils, per veure que hi havia passat.)



Poirot: És un altre tret, anem a veure.

Senyoreta Puig: Deu meu! Que no ens trobem ningú mort...

Senyor Estivill: Vinga animí, ràpid!



(En Poirot es troba al Mossèn Pere Jaume al terra fent gemecs de dolor, tenia una ferida al braç molt lletja. Els llums estaven apagats. Poirot arriba i els encén.)



Poirot: Mossèn, es troba bé?

Mossèn: (molt angoixat i fent gemecs de dolor.) Crec que no, em fa molt mal. Ai!

Poirot: Aguanti una mica, aniré a buscar el boti qui.



(Arriben la senyoreta Puig i en senyor Estivill. Poirot torna amb el boti qui, en Mossèn reposa el cos a un canto de la paret llisa del brotllador perquè li curin la ferida.)



Senyor Estivill: Com ha sigut?

Poirot: És una ferida feta per una arma de foc. Qui ha sigut Mossèn?

Mossèn: No ho se, la llum no era presa i el tret m'ha vingut per darrere. No l'he vist.



(Poirot s'ajup per agafar un troç de mirall trencat, la senyoreta Puig ajudava al Mossèn. Tots els altres ja havien arribat i estaven presents. La mala sort d'en Poirot fa que li quedi despenjat el bigoti i tots s'adonen que és falç.)



Senyor Estivill: (molt sorprès) Tu no ets el vertader detectiu Poirot!

Poirot: (tots se'l miren atentament.) Doncs no, no sóc el detectiu Poirot.

Gombreny: A les hores, on es el vertader detectiu Poirot?

Poirot: El detectiu Poirot deu ser ara a la seva casa, les seves vacances van ser cancel•lades per un cas del que s'havia de fer carreg.

Així doncs era l'excusa perfecta perquè ningú sospites dels meus plans.

Senyoreta Puig: Vol dir que tots els crims tenen relació amb vostè?

Poirot: Exactament no, simplement de vegades els negocis amb traficants no acaben del tot bé.



(Sala d'estar del balneari. A parat de ploure, s'escolten unes alarmes possiblement de la Guàrdia civil una mica llunyanes. Salvador Gombreny i Enriqueta Jordà marxen cap a França pel pas de la frontera.

Mentrestant els dos traficants van surti corrent cap al bosc per fugir i creuar la frontera.)



Senyoreta Puig: Agafeu-los!

Senyor Estivill: Deixeu-los, van armats i no val la pena.



(Arriba la Guàrdia civil i s'emporten els cadàvers d'unes vacances inoblidables en aquell balneari.)




Cristian Gutiérrez, Manel Giráldez i Miguel Castillo