LES CARTES D’HÈRCULES POIROT
Capítol 5
Poirot: Qui li ha disparat?
Mossèn Pere Jaume: Has sigut tú!
(Assenyala a en Poirot. Tothom deixa escapar una exclamació.)
Senyoreta Puig: Però com ha pogut, señor Poirot? Vostè és el detectiu i ha estat intentant solucionar tot aquest reboltori!
Poirot: Estimada, sóc un farsant. Sóc un assassí buscat a Alemanya, Bèlgica i Anglaterra. He vingut aquí refugiant-me, però aquests senyors havien descobert qui era i em volíen delatar.
Senyor Estivill: I per què els vas matar? Aquesta no era l’única solució!
Poirot: Aquesta és la meva professió, senyor. No ho puc remediar. Sóc així i així moriré.
(Truquen a la porta principal. El Senyor Jordà va molt lentament cap a la porta i pregunta)
Senyor Jordà: Qui és?
Veu misteriosa: Som la Guàrdia Civil. Ens pot obrir si us plau?
Poirot: (Amb veu enfadada) No!!! Em trobaran! Ho sento molt, m’havia acostumat a vosaltres, però...
( Hèrcules Poirot treu una pistola mig robellada. Mira a tots els hostes i als hostalers i surt corrents.)
Senyor Jordà: Ràpid, passeu!
(Entra la Guàrdia Civil. Són dos homes alts i forts.)
Senyora Estivill: Ràpid, agafin a l’assassí! Que se us escapa!
Guardia Civil 1: Ara l’atraparem i ens el portarem.
( Surten corrents darrere d’en Poirot. Es veu una persecució per un precipici. Hèrcules Poirot trepitja un bassal i perd l’equilibri. Es veu com cau pel precipici, rodant i rodant, ple de ferides.)
Poirot: Aaaaaah!!!
Guardia Civil 2: Ja és nostre, senyor patós.
( Hèrcules Poirot intenta agafar l’arma, però veu que li ha caigut al costat d’una vaca. Aquesta vaca se la posa a la boca i sense voler, prem el gallet. La bala surt disparada i impacta al cap d’Hèrcules Poirot. Poirot es queda al terra, estès, mort com un assassí. Comença a clarejar. Surt el Sol i els guàrdies se’l porten cap a la funerària.)
Mario Blanco i Arnau Mahedero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada