(Joaquim Carbó)
L’avi Ton torna
amb els seus néts, l’Alba i en Toni, d’un acte de solidaritat amb Sarajevo,
organitzat, entre d’altres, per la seva filla, la Marta. Tot i adonar-se que
les intencions d’aquest acte són bones, l’home no comprèn que, de vegades, hi
hagi persones que se sentin solidàries amb causes allunyades al mateix temps
que volen oblidar altres guerres, com la guerra civil espanyola, partides pels
seus propis pares. Aquesta idea duu l’avi Ton a escriure una llarga carta a la
seva néta, explicant-li les seves pròpies vivències, de nen, durant la guerra,
que va passar en un lloc ben especial: el zoològic de Barcelona.
2 comentaris:
Està bé. Gran part del llibre es basa en una carta que li escriu l'avi a la seva néta, Alba, explicant-li com va ser la seva infància a aquella època de guerres. A les persones que li agradin les histories que expliquen successos del passat, aquest llibre és el perfecte.
Maria Castillo
Personalment, a mi no m’agrada aquest llibre, perquè a mi m’agraden els llibres de misteri, però és que aquest llibre no en té (la nena es passa quasi tot el temps llegint la carta del seu avi Antoni!) no recomanaria aquest llibre a joves adolescents, és un llibre avorrit. Si a algú l’hi agrada el misteri, li recomanaria que no es llegís aquest llibre, però, si a algú l’hi agrada un llibre en el que expliquen fets de fa molts anys, del passat, aquest llibre l‘hi agradarà molt. Aquest llibre hauria de ser per a joves, però jo crec que no, ho és. Si hagués de posar una nota, l’hi posaria un 5 com a molt.
Dorian Vasile Tomos 2R1
Publica un comentari a l'entrada