Bloc de l'assignatura de Català de l'IES Miquel Crusafont i Pairó de Sabadell. I si algú s'hi apunta, millor!

dilluns, 4 de març de 2013

El cant de l'esparver (Joaquim Carbó)

El cant de l'esparver
(Joaquim Carbó)


L’avi Ton torna amb els seus néts, l’Alba i en Toni, d’un acte de solidaritat amb Sarajevo, organitzat, entre d’altres, per la seva filla, la Marta. Tot i adonar-se que les intencions d’aquest acte són bones, l’home no comprèn que, de vegades, hi hagi persones que se sentin solidàries amb causes allunyades al mateix temps que volen oblidar altres guerres, com la guerra civil espanyola, partides pels seus propis pares. Aquesta idea duu l’avi Ton a escriure una llarga carta a la seva néta, explicant-li les seves pròpies vivències, de nen, durant la guerra, que va passar en un lloc ben especial: el zoològic de Barcelona.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Està bé. Gran part del llibre es basa en una carta que li escriu l'avi a la seva néta, Alba, explicant-li com va ser la seva infància a aquella època de guerres. A les persones que li agradin les histories que expliquen successos del passat, aquest llibre és el perfecte.
Maria Castillo

Anònim ha dit...


Personalment, a mi no m’agrada aquest llibre, perquè a mi m’agraden els llibres de misteri, però és que aquest llibre no en té (la nena es passa quasi tot el temps llegint la carta del seu avi Antoni!) no recomanaria aquest llibre a joves adolescents, és un llibre avorrit. Si a algú l’hi agrada el misteri, li recomanaria que no es llegís aquest llibre, però, si a algú l’hi agrada un llibre en el que expliquen fets de fa molts anys, del passat, aquest llibre l‘hi agradarà molt. Aquest llibre hauria de ser per a joves, però jo crec que no, ho és. Si hagués de posar una nota, l’hi posaria un 5 com a molt.
Dorian Vasile Tomos 2R1