Bloc de l'assignatura de Català de l'IES Miquel Crusafont i Pairó de Sabadell. I si algú s'hi apunta, millor!

diumenge, 15 de març del 2009

Momo

MOMO
-MICHAEL ENDE-

Momo és diferent de totes les persones que l'envolten.Té una gran qualitat: sap escoltar. Per aquest tothom acut a ella quan té un problema.
Però els homes grisos no poden permetre que la gent perdi el temps amb Momo, i es per això que s'hi troba enfontrada.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

El llibre de Momo m'ha agradat bastant, ja que crec que és una història bastant original, pel fet dels homes grisos, i, sobretot per la importància que té el temps en tota la novel·la. Tot i que en un principi pot semblar una mica infantil, hi ha escenes en les quals et fa reflexionar, com seria, per exemple, la part de les Flors d'una Hora.
Ara que a la fi m'he iniciat en el món de Michael Ende, suposo que em llegiré La Història Interminable.

Regina Salavert ha dit...

Momo trobo que és una història bastant infantil perquè parla de senyors grisos que fan que ningú tingui temps per res i Momo amb ajuda del senyor del temps fa que tothom torni a tenir temps per tot i ella recupera els seus amics. Aquesta història trobo que no és per gent de la meva edat sinó per nens de cinquè i sisè de primària perquè és molt infantil, a més hi ha una pel·lícula de dibuixos animats sobre Momo. L'únic que m'ha agradat ha sigut que ens han ensenyat què és el temps i que és molt valuós. Aquest llibre trobo que és molt possessiu perquè tot el que fa Momo ho fa per tornar estar amb els seus amics i no estar sola encara que hi ha un moment que pensa en tot el món però la resta del llibre només pensa en ella i els seus amics.
Per això a partir d'ara intentaré buscar un llibre més d'aventures o més fantàstic i no tant avorrit. A més la Momo només pensa en les persones, no pensa en cap dels altres éssers vius que existeixen a part d'una papallona, de la flor del temps i de la tortuga. Aquest llibre no el recomano a ningú.